Entrevista a Clara Gil

I avuí entrevistem a Clara Gil:

-Com et sents davant la pròxima presentació d’Àgils cavallets de fira?
-Molt bé. Al llarg dels anys quan he tingut la possibilitat de tindre un llibre meu a les mans m’he sentit contenta de veure que dels pensaments, les idees i l’esforç s’ha creat quelcom material, un llibre, estèticament bonic i amb missatges per transmetre. Però he de dir que aquesta publicació em fa sentir més emocionada pel tema que tracta, bastant delicat, però molt humà i, malauradament, molt generalitzat.

-Què ens pots explicar sobre ell?
-És un recull de poemes que tracten el procés d’una malaltia, però pres des del punt de vista dels familiars més propers. Com reben ells la notícia? Quines són les seues reaccions? Com poden ajudar el malalt? Les respostes a eixes preguntes són difícils de trobar, però m’intente posar en la seua pell i explicar algunes de les sensacions, diverses i contradictòries, que poden sentir.

-Quin va ser el procés de creació?
-Ha segut un procés llarg. Fa un parell d’anys vaig creure que la idea era interessant i, de manera espontània, vaig anar imaginant alguns dels poemes. De vegades em venien al cap mentre estenia la roba o mentre escurava els plats… Tinc el costum de portar sempre darrere una llibreteta i un llapis i així puc apuntar les paraules tal i com van naixent. Una vegada vaig tindre unes quantes poesies escrites, les vaig passar en net i, a partir d’ací, vaig anar arrodonint el poemari i vaig afegir alguns textos més. En realitat no és un recull de poemes independents sinó que es pot considerar un poema unitari. Una vegada acabada la faena de l’escriptura, vaig voler plasmar el missatge final amb una imatge que donaria també títol al poemari. Fa uns mesos, quan vaig considerar que l’obra ja estava acabada, vaig creure que tractava un tema amb el qual molta gent es pot sentir identificada i llavors ja em vaig plantejar publicar-lo.

-Quina en va ser la inspiració? Hi ha alguna cosa de tu mateixa, en aquest llibre?
-Bé, com tothom, al si de la nostra família hem patit pèrdues, però també hem tingut bones notícies quan hi havia el risc de sofrir alguna malaltia greu. Eixe moment just en el qual la vida et pot canviar, per a bé o per a malament, m’intrigava molt. Fa un parell d’anys, una situació concreta em va crear molta por i em va fer imaginar com ens podria haver afectat la notícia d’un diagnòstic si en compte de ser positiu haguera sigut negatiu. I això és el que he intentat explicar en els poemes.

-Tens més projectes en ment?
-Sí, d’una banda estic acabant les il•lustracions d’un poemari infantil i d’una altra estic treballant en la creació d’un recull de contes per a joves. Són projectes lents, perquè no dispose de massa temps lliure i són costosos de fer, però espere que algun dia no massa llunyà puguen veure la llum.

-Quan i on presentes Àgils cavallets de fira?
-El presentarem al pati interior de la Casa dels Mundina de Vila-real (un lloc molt acollidor) el dissabte 6 d’abril a les 12 del migdia. M’acompanyaran Santiago Cortells, regidor de Normalització Lingüística i Tradicions de l’Ajuntament de Vila-real, i Ana Rubio, mestra, psicòloga educacional i professora de secundària. Estic segura que serà un acte molt bonic i emotiu i no cal dir que esteu tots convidats!