Entrevista a Berta Espert

Comencem l’any entrevistant a Berta Espert, que ens presenta el seu poemari Un llac d’emocions aquest divendres 10 de gener a les 19h ha la sala d’actes de la Casa de la Cultura d’Alginet (València).

• Com et sents enfront de la publicació del llibre?

Em sent molt agraïda a Marta Senent per haver-me donat l’oportunitat de fer realitat una de les majors il·lusions de la meua vida. Em sent molt feliç, ja que resulta molt complicat poder publicar hui en dia, i més si es tracta de poesia.

• Què ens pots contar d’ell?

El llibre està dividit en tres parts, cadascuna d’elles tracta tres temes diferents:

• La primera d’elles és un recull de poemes dedicats a la meua germana. Hagueren de passar molts anys per a poder dedicar-li’ls, aïllant-me totalment del dolor que m’ha causat acostumar-me a la seua absència. Finalment, vaig aconseguir dedicar-li uns poemes que em feren sentir bé quan els llegira i que no foren gens tristos. Crec que just són els poemes que a ella li haguera agradat que li haguera escrit.

• La segona consta d’un únic poema que per a mi té un significat molt especial i on vaig experimentar, provant i jugant amb formes, imatges combinades amb paraules, colors, mides, etc. A poc a poc, em vaig adonar que havia adquirit personalitat pròpia, atès que no es tracta d’un cal·ligrama ni tampoc d’un poema visual. Crec que més aviat es tracta de donar-li més força i sentiment, si cal, a un poema del qual sentia la necessitat d’aportar alguna cosa més perquè el mateix poema m’ho demanava.

• La tercera, com bé indica el seu títol (Cendres), tracta d’un tema social que em preocupa molt: el problema dels incendis forestals. Ací hi ha una xicoteta mostra —pel fet que està centrat en alguns incendis que han tingut lloc a les diferents províncies de la Comunitat Valenciana— del que podria ser, per desgràcia, un problema sempre present en un lloc o altre del món.

Quan cauen cendres a algun lloc, per lluny que estiga o improbable que ens parega,  sempre reporta unes negatives i irreparables conseqüències… Aleshores, què podem fer per tal que en unes dècades no estiga tot reduït a cendres?

• Què hi ha de tu en aquest llibre?

En aquest llibre, hi ha una gran part de mi. D’una banda, mostre l’estima i l’amor per aquelles persones que has volgut molt i ara ja no estan físicament amb tu, però que continuen estant en l’amor que has tingut i tens per elles, perquè l’amor és una cosa infinita.

De l’altra, tracte dos temes socials diferents, però que em causen prou inquietud: primerament, hi ha moltes persones adultes i també xiquets/es que sofreixen hui en dia malalties que afecten la ment com depressions, hiperactivitat, ansietat… i que crec que en gran part dels casos estan sent mal tractades i això reporta greus conseqüències.

Finalment, el problema dels continus incendis forestals és un problema molt greu que ens concerneix a tots i que sembla que la societat, per més que siga conscient, està resignada a sofrir-lo. Això és degut a que la seua millora i control està més a l’abast d’un canvi polític “que invertisca més en la cura, protecció i manteniment dels boscos i espais naturals”, que no de les persones com a individus de manera aïllada, que és un altre problema afegit, però no el més rellevant.

• Què és per a tu la poesia? Per què escrius poesia?

Des de molt jove, m’he sentit atreta per la gran sensibilitat que m’aporta llegir i escriure poesia. Si bé és cert que en aquests últims anys és quan li he dedicat més temps, ser poeta i ser reconeguda com a tal, sempre ha sigut el verdader somni de la meua vida. Sé i sóc conscient que em queda un llarg camí per recórrer i molt més a aprendre, però també sé que només la poesia em pot ajudar a sentir-me plenament realitzada com a persona. Per a mi, és un estil de vida.

• Tens més projectes en ment?

Sí, sempre en tinc algun en la ment, encara que tarde en realitzar-lo.

M’agradaria completar un conjunt de poemes que vaig escriure amb motiu del Dia de la Dona, a més d’arreplegar un conjunt de poemes que tracten de la meua inquietud poètica, així com agrupar molts d’altres que són més íntims i personals.

També m’agradaria traure a la llum un poemari que vaig escriure dedicat al pintor José Segrelles i, un poc més llunyà, però que també desitjaria treballar algun dia, seria escriure un poemari per a xiquets.

• Quan i on el presentes?

Serà el proper divendres 10 de gener a les set de la vesprada a la sala d’actes de la Casa de la Cultura d’Alginet (València).

Esteu tots convidats!

Vos espere.